DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABRAÇAR v. tr.:
I. || 1. Agafar i cenyir amb els braços; cast. abrazar. ¡Si no us puch abrassar! ¡Carau, quin ventre! Pons, Auca 65.—a) S'usa com a refl., fent precedir de la prep. a o amb la cosa abraçada. Y, l'esma ja perduda, al pal s'abraça, Atlàntida, Introd. Com Tirant veu que mes no podia fer, abraçà's ab un moro, e leuà-li la lança, Tirant, c. 322.
|| 2. espec. Cenyir amb els braços el coll o cos d'algú, com a mostra d'afecte; cast. abrazar. Ella abraçà e besà son fill Blanquerna, Llull Blanq. 8. Les abrassa i les besa i les fa mil xicotines, Alcover Cont. 35. a) S'usa també com a refl.: Y llensant alarits... s'abrassà a n'en Lluis com una boja, Pons Auca 312.
|| 3. Passar el braç dins l'ansa de l'escut, sostenint aquest en disposició d'emprar-lo en la lluita; cast. embrazar. E tot guarnit, son escut abraçat e son capel de ferre en lo cap, Jaume I, Cròn. 15.
|| 4. ant. Agafar, pendre; cast. tomar. Per que tu abrasses les flors e los fruyts de les possessions axí com si eren tues, Genebreda Cons. 81.
II. || 1. Cenyir, enrevoltar; cast. rodear. Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra? Atlàntida, i.
|| 2. a) Contenir, incloure; cast. abarcar. E no estrenc res e tot lo món abraç, Jordi de Sant Jordi, ix. Veig tes ales que's despleguen | tot lo creat abrassant, Costa Poes. 33. Hi ha una gran casa antiga que abraça tot el costat [de la plaça] que mira a sol-ixent, Víct. Cat., Cayres 81.—b) met. Tenir dins els límits de la pròpia activitat; comprendre; cast. abarcar. No és res en natura que recort les coses passades, preveja les esdevenidores, e puixa abraçar les presents,... sino la ànima racional, Metge Somni, i.
|| 3. Pendre una cosa (no material); cast. abrazar. E pendrà e abraçarà ab gran plaer lo que auorrir solia, Villena Vita Chr., c. 8. A la segona abrassàreu | la creu de tots amb amor, Alcover Cont. 117. Yo abrassaré les vostres coses o los vostres interessos, Lacavalleria Dict.
|| 4. Adoptar una opció, partit, religió, etc.; cast. abrazar. «Abrassar la opinió de altre» (Lacavalleria Dict.). Los qui abraçàsseu la nostra Religió, Seidía 19.
    Cult. pop.—«Qui molt abraça, poc estreny» (Cat., Bal.); «Qui molt abraça i poc estreny, fa l'home de poc seny» (Olot); «Qui molt abraça, té cap de carbassa» (Olot). Refranys que aconsellen no emprendre ni voler fer molt en una vegada.
    Fon.: əβɾəsá (or., bal.); aβɾasá (occ., Maestr.); aβɾasáɾ (Val., Cast., Al.).
    Conjug.: regular, segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt braç.