Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abrandar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABRANDAR v. tr.
Encendre intensivament, amb flama creixent. D'un rehinós pi a la teya gegant que el vent abranda, Atlàntida, v. Movible com la flamada | que'l ventijol fa abrandar, Aguiló Fochs 62. D'un nou incendi els cims s'abrandaràn, Maragall Enllà 23. La foguera patriòtica s'havia abrandat en tots los cors, Collell Fadrin. 8. a) met. «Abrandar l'ànima». «Abrandar el foc» (de la discòrdia).
    Fon.:
əβɾəndá (Barcelona, Vic, Torelló, Ross.).
    Etim.:
format damunt el germ. brand, ‘tió encès’ (REW 1273).