DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABREVIAR v. tr.
|| 1. Acurçar, fer breu; cast. abreviar. a) Aplicat a cosa material: Artificiosament abreviant lo dit camí de gran distancia, doc. a. 1422 (Ruscino, i, 147).—b) Aplicat al temps: Vi massa forts destruu la calor natural e l'enteniment e abrevia los dies, Llull, Doctr. puer. 91.—c) Fer minvar per exclusió de parts components: Se deu abreviar lo consell del dit sindicat [ço és, disminuir el nombre de consellers], doc. a. 1384 (Col. Bof., viii, 228).—d) absol. Acurçar un raonament: Servant la forma | de l'abreviar, | me vull lexar | la infantea, Spill 797. E, per abreuiar, tant feu lo noble Pierres, Pierres Prov. 13.
|| 2. Engegar, manar a algú que se'n vagi; cast. expulsar, despedir. «Si aquest homo no vol fer feina, l'haurem d'abreviar» (Mall., Men.).
    Fon.: əβɾəβiá (Barc.); abɾeβiáɾ (Val.); əβɾəviá (Bal.).
    Var. ort. ant.: abreuiar.
    Conjug.: regular, segons el model per cantar. La 1.a pers. sg. del pres. és abreviu (or.), abrevio (occ.), abrevie (val.) i abrevii (bal.). Les formes que no porten l'accent damunt la desinència, el carreguen damunt la i (abrevío, abrevies, etc.), al revés del castellà que el carrega damunt la e (abrévio, abrévias, etc.).
    Var. form. ant.: abreujar.
    Etim.: pres del llatí abbrĕviāre, mat. sign. || 1. Abreviar és la forma erudita, mentre que abreujar és de formació popular (cfr. el prov. abreujar i el fr. abréger).