Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abrigall
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABRIGALL m.
En general, objecte i especialment peça de roba que serveix per abrigar. Ens tapàvem la cara amb els abrigalls i donàvem voltes per posar-nos l'un darrera l'altre, Ruyra Parada 27. Especialment:
|| 1. Cada una de les peces de roba (llençols, flassades, cobertors, etc.) que posen en el llit per cobrir-se. Els abrigalls, pl., són el conjunt de tot el tapament del llit (Cat., Val.).
|| 2. Mantell curt per abrigar-se les dones. Item un troç de drap castanyat abrigall. Item un altre troç de drap gris o abrigall, inv. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Item tres abrigalls, dos de mescla e vn de vernoy, inv. a. 1533 (ib.). Hun abrigall de morat de sis pams ab la faxa, inv. a. 1554 (ib.). a) imatge  Falda que les dones duien damunt de tot i que, quan plovia, se l'alçaven i s'hi abrigaven la caixa del cos, els braços i el cap (Mall.).—b) imatge  Peça d'abric, gruixada, de llana i estopa, blanca o blanquinegra, que les dones portaven damunt l'esquena (Eiv.).—c) imatge  Abrigall de toca: mantell que duien antigament damunt el cap les dones menorquines, i que era de drap vorejat d'una toca de vellut negre (Men.).—d) imatge  Abrigall de vel: conjunt d'un mocador de seda posat dalt el cap amb un vel a damunt; el portaven les dones en el segle XIX (Men.).—e) imatge  Abrigall de rebosillo: vel d'encaix, que només cobria part del cap i les espatles, i el duien les dones del segle XIX (Men.).—f) Actualment es diu abrigall el vel o mantellina clara que porten les dones per cobrir-se el cap (Men.); cast. mantilla.
|| 3. Peça de roba per cobrir alguna cosa (Eiv.), com la manta de llana amb què tapen les beaces, el cobribanc o roba calenta amb la qual tapen els pans damunt la post perquè tovin, etc.
|| 4. Porxada o lloc cobert, per arredossar-s'hi de nits o en dia de mal temps (Un Mall. Dicc.).
    Loc.

Llevar-se s'abrigall: descobrir la intenció que duien amagada (Amengual Dicc.).
    Fon.:
əβɾiɣáʎ (Barc.); aβɾiɣáʎ (Gandesa, Tortosa, Val.); əβɾiɣáј (Empordà, Bal.).
    Intens.
—a) Augm.: abrigallot [əβɾiɣəјɔ̞́t, Mall.; əβɾiɣəɔ̞́t, Men.].—b) Dim.: abrigallet [əβɾiɣəјə́t, Mall.; əβɾiɣəə́t, əβɾiɣəέt, Men.].
    Etim.:
format damunt abrigar, amb el sufix -acŭlu.