Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abrigar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABRIGAR v. tr.: cast. abrigar.
|| 1. Donar abric, resguardar del vent, del fred o d'altres accidents atmosfèrics. Les dues branques de la serra que l'abriguen per nort i mig-dia, Verdaguer Exc. 43. L'arbre d'encens que'ns abriga | s'ha tornat més olorós, Verdaguer Idilis.
|| 2. Cobrir de roba d'abric. Los catalans... no s'abrigan ab mantells brodats d'argent, Picó Engl. 59. Se lleva la samarra per abrigar sa esquena, Canigó iv. Abriga ab lo capmall sa testa bella, ib. i.a) A vegades el règim directe és la roba que serveix per abrigar-se: «M'abrigaré la manta» (Cat.); «Abriga-li es capot» (Bal.).—b) ant. Portar sobre si una peça d'abric: Asseguda en una cadira,... abrigant bell mantell e vestida de belles vestidures, Scachs 18. Leuà's lo mantell que abrigaua, e en la mitat embolicà lo Senyor e de l'altra mitat li feu capçalet, Villena Vita Chr., c. 66.
|| 3. Acollir, albergar. L'antich palau de sos reys | gojós los abriga encara, Picó Engl. 59.
|| 4. Cobrir. Lo sol la cobre, | tota la abriga, Spill 11797. Mas perque Deu l'arma de carn abriga, Ausiàs March 87. Mes l'aygua ja abriga les valls y planúries, | ¡anem, ans que abrigui les serres y tot! Atlàntida vi.
|| 5. a) Contenir, incloure. Es un anyell qu'abriga cor de lleó, Aguiló Poes. 214. Dels pobles que jo abrigo, me'n vé a xafar algún! Canigó vii.b) Abraçar. «Jo no puc abrigar aquest abre ni amb es dos braços» (Menorca).—c) Compendre, tenir dins els límits de la pròpia activitat. La Sanch aquí heu abriga tot, Maura Ayg. 93.
|| 6. Protegir, defensar. La mandreta del Senyor los abriga per singular favor, Villena Vita Chr., c. 265.
    Loc. i Refr.
—a) Abrigar-se abans de ploure: prevenir-se, preparar-se amb temps per evitar un mal. Me'n pren com el qui s'abriga | abans de l'ennigulada: | abans d'esservos-ne anada, | l'enyorança ja em castiga (cançó pop. Mall.).—b) Abrigar-se amb capa d'altri: alliberar-se de la responsabilitat d'un acte carregant-la a un altre (Bal.).—c) «Abriga't bé la pell, i sies net de clatell». Refrany (Manresa).
    Fon.:
əβɾiɣá (or., bal.); aβɾiɣá (occ., Maestrat); aβɾiɣáɾ (Val.); əβɾiʝá (Palma, Manacor).
    Conjug.:
regular, segons el model de cantar.
    Etim.:
del llatí aprīcāre, ‘resguardar del vent o del fred’ (Rom., iv, 348; REW 560).