DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATABRUPTE, -UPTA adj.: cast. abrupto.
|| 1. Espadat, trencat, amb desllivells i pendents molt ràpids. Dels Alpes es l'abrupta, suprema cordillera, Canigó vii.
|| 2. Trencat, que no té enllaç ni igualdat (parlant de l'estil). Plasmava, pensatiu, esta oda abrupta, Riber Sol ixent 80.
Fon.: əβɾúptə (or., bal.); aβɾúpte (occ., val.).
Etim.: pres del llatí abrŭptus, mat. sign.