Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  absent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABSENT adj.
|| 1. Que no està present, sinó separat i lluny d'un lloc o d'una persona, i especialment d'allà on podria o deuria esser; cast. ausente. Lo qual comte... fugí en França ahon està absent de nostra terra, Pere IV, Cròn. 399. Delliberaua finir sa vida... absent de la sua muller, Villena Vita Chr., 1. Absent era Meleagro y ignorant tot açò, Alegre Transf. 69.
|| 2. Que està fora de l'acció d'una facultat. Per so car son absents a nostres senys sensuals dementre que son amagades sots la terra, Llull Cont. 230.
    Fon.
—En la pronúncia literària: əpsén (Barc.); apsént (Val.); əpsént (Mall.). En la pronúncia vulgar: əwzén (Barc.); awsént (Val.); əwzént (Mall.).
    Formes flex.
—Etimològicament és un adj. d'una sola terminació per al masculí i per al femení, però en el llenguatge vulgar i en alguns passatges literaris trobam la forma femenina absenta. De mi que absenta de vos stich en infern, e prop de vos en paradís, Tirant, c. 3. No podie comportar de estar un poch tant solament absenta de la presencia de Pierres, Pierres Prov. 81.
    Var. form.:
ausent.
    Etim.:
del llatí absente, mat. sign.