DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABSOLUCIÓ f.
Acte d'absoldre; cast. absolución.
|| 1. L'acte de perdonar (en general). Per atenyer de vos absolucio e misericordia, Tirant, c. 453.
|| 2. La sentència que un tribunal dóna declarant lliure l'acusat, sia perquè haja quedat demostrada la seva innocència, sia per manca de proves de la seva culpabilitat. E totes les altres coses que Dret hi mane posar, e la absolucio, et la condempnacio, Cost. Tort. I, iv, 7. Axí com tu esperes la sentença de la mort, hauràs aquella de la tua absolució, Decam., jorn. 3.a, nov. 7.a
|| 3. Remissió dels pecats en el tribunal de la confessió sagramental. Donar l'absolució: pronunciar el confés les paraules rituals absolutòries.
|| 4. Absolució de pena i de culpa: indulgència plenària. E don a vos e a tots aquells qui us seguiran ne us ajudaran absolucio de pena e de colpa, Muntaner Cròn. 79.
|| 5. Deprecació que es fa abans de les lliçons de cada nocturn de Matines, la darreria de Prima i després del Confiteor de Prima, Completes i abans de donar la comunió.
|| 6. Absolta, oracions cantades o resades en sufragi d'un difunt. Et cremen [los ciris] tro que la absolucio sia feyta per lo prevere ans de la missa o de vespres, doc. a. 1329 (Col. Bof., xl, 67). Que neguns hereus o mermessors ne pusquen fer absolucions generals o altres officis o cantilenes-en les cases on lo cors serà, doc. a. 1456 (BSAL, ii, 314). Absolució general: cant dels Nou Responsos que després de la missa major es fa el dia dels Morts; aplicació d'indulgències i comunicació del mèrit de les bones obres, que donen en certs dies de l'any les Ordes Religioses als feels que confessats i contrits estan presents dins tals esglésies; cast. absolución general.
|| 7. Acte de resoldre o decidir una qüestió. Cercava la absolució de una tan subtillissima demanda, Faules, 19 vo.
    Fon.: əpsulusió (Barc.); apsolusió (Val.); əʦolusió (Mall.); əʦulusió (Men.).
    Var. ort. ant.: absolutio.
    Etim.: pres del llatí absŏlūtĭōne, mat. sign.