Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  absolut
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABSOLUT, -UTA adj.: cast. absoluto.
|| 1. Independent i deslligat de tota restricció o limitació; complet, perfet. Donantvos potestat absoluta de poder premiar o punir, Tirant, c. 48. La eterna Bellesa, el Bé infinit y absolut, Llorente Versos, i, 95. Gracies a l'ignorancia casi absoluta de les cosess dolentes, Rosselló, Many 50. Entre el francès i l'alemany la fredor fou instantània, absoluta, total, Pla Rus. 182. a) «Rei absolut», «monarquia absoluta», «govern absolut»: el sistema de govern en el qual tots els poders estan reunits en una sola persona o corporació sense limitacions.
|| 2. Despòtic, que vol imposar de tot la seva voluntat. «El teu pare és un home molt absolut». Ell es absolut en les seues voluntats, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. a) gram. Es diu del verb transitiu usat sense complement.—b) quím. Es diu de les substàncies pures, sense mescla estranya. «Alcohol absolut».
    Loc.

En absolut: de manera absoluta, total (en frases negatives: de cap manera); cast. en absoluto.
    Fon.:
əpsulút (Barc.); apsolút (Val.); əʦolút (Mall.); əʦulút (Men.).
    Intens.
— || 1: absolutíssim;— || 2: absolutet, absolutot.
    Etim.:
del llatí absŏlūtus, mat. sign. || 1.