Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  absorbir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABSORBIR v. tr.: cast. absorber.
|| 1. Xuclar, amarar-se d'un líquid o d'un gas. «L'esponja absorbeix l'aigua».
|| 2. Atreure i encloure, dins de si mateix, una cosa. O terra sorda e injusta, com no'ls absorbist, Metge Somni iv. Datan y Abiron, los quals la terra absorbé vius, doc. a. 1575 (Hist. Sóller, i, 820).
|| 3. met. a) Atreure una cosa i apoderar-se'n integrament. «Aquests treballs absorbeixen molt de temps». Però aquelles lectures no absorbien la seva atenció, Llor Laura 139. Les faccions perfectes tocades de malenconia, donen una existència senyorial que absorbeix l'ambient, Pla Rus. 133.—b) Anullar, consumir una cosa atraient-la cap a si mateix i fent-ne cosa pròpia. La Nina era absorbida per la Dona, Galmés Flor 45. Tot ho eclipsava, tot ho absorbia la noia, Pons Com an. 119.
    Fon.:
əpsuɾβí (Barc.); apsoɾβíɾ (Val.); əʦoɾβí (Mall.).
    Conjug.:
incoativa, segons el model de les formes incoatives de acudir.
    Etim.:
del llatí absorbēre, mat. sign. || 1.