DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABSTINENT
|| 1. part. pres. i ger. per abstenir. Nosaltres aconseguim temperancia abstinentnos de las delectacions, Egidi Romà, ll. I, pt. ii, c. 16.
|| 2. adj. Qui té la virtut de l'abstinència; cast. abstinente. Et ere cast e abstinent, Hom. Org. 1 v. Per ço que fos lo rey abstinent en menjar, beure, parlar, Llull, Felix, pt. viii, c. 58. Aximateix era molt abstinent car no menjaua sino vna vegada lo dia, Flos Sanct.
    Fon.: əpstinén (Barc.); apstinént (Val.); əstinént (Mall.).
    Etim.: del llatí abstĭnente, mat. sign.