DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABSTRACCIÓ f.: cast. abstracción.
|| 1. Acte de separar mentalment els elements estranys a l'objecte que es considera. «Fem abstracció d'això i anem a l'essencial del problema».
|| 2. Acte de separar mentalment un objecte per concentrar-hi el pensament.
|| 3. Acte de concentrar el pensament en un objecte. En Val Deu despertat de sa abstracció financiera per les riallasses brutals dels demés, Galmés Flor 34.
|| 4. Ens de raó, que no té existència real sinó dins l'enteniment. Abstracció és aquella forma primera e comuna als seus concrets qui són de la sua essencia, en la qual l'enteniment no consira altra comunitat, Llull Arbre Sc. iii, 435. Abstracció és la natura de la cosa simplament presa, axí com la humanitat de home, e justicia de just, Llull Am. 390. E d'aquestes son les abstraccions secundaries, axí com la bonea del tronc, Llull Arbre Sc., i, 51. Tots aquells pera qui los mots de «patria» y de «nació» no son incompreses abstraccions ni paraules buides, Obrador Arq. lit. 14.
    Fon.: əpstɾəksió (Barc.); əstɾəʦíó (Mall.); apstɾaksió (Val.).
    Etim.: pres del llatí abstractiōne, mat. sign.