DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABUNDANT adj.
|| 1. Que és en gran quantitat, que abunda; cast. abundante. Com Tirant veu les abundants lágremes... de sa senyora, Tirant, c. 266. Oh abundant gracia, on io presumí | ficar lo vis per l'alta lum eterna, Febrer Par. xxxiii. Vila rica y abundanta, Milà Rom. 49. Les sobres que siguin abundantes, Vilanova Obres, xi, 68.
|| 2. Que conté o produeix alguna cosa en gran quantitat; cast. abundante. Vena | abundant, plena | d'aygues vivents, Spill 14341. Aquesta vila... es fertil e abundanta de bons pans e de bons vins, doc. a. 1422 (Jocs Fl. 1895, 208). Aquells VII anys que seràn tan abundants e tant fertils, Serra Gèn. 37.
|| 3. Generós, pròdig, esplèndid en el donar; cast. dadivoso.
|| 4. med. Es diu del lloc del cos a on acudeixen moltes humors; cast. confluente. Per sobres de sanch e de ajustament de males humors deualla per les venes capdals e assetie's en les dites venes en los lochs mes abundants, Dieç, Men. ii, 66 v.
    Fon.: əβundán (Barc.); aβundánt, aβondánt (Val.); əβundánt (Mall., Men.).
    Formes flex.: originàriament, abundant és un adj. d'una sola terminació; però en el llenguatge vulgar s'és desplegada una forma femenina, abundanta, que trobam ja a un doc. de 1422 (|| 2). La llengua literària segueix usant abundant per als dos gèneres.
    Intens.: abundantíssim, -ima. S'aygo envestí abundantíssima pujant 212 pams, Ignor. 16.
    Etim.: del llatí abundante, mat. sign. || 1.