DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATABUNDAR v.
I. intr.
|| 1. Vessar; pujar i sortir un líquid de son vas. Torbat lo meu entendre, abundaren les lagremes als ulls, Tirant, c. 383. «Si ara la mar començàs a abundar, totes aqueixes cases se negarien» (Sineu).
|| 2. absol. Esser en abundància, en quantitat més que suficient; cast. abundar. Elles [les malalties de les cabres] no son may sense febre, de manera que si la febre los abunda alguna volta ellas se morran, Agustí Secr. 176. Una herba molt extranya | que abunda p'es sementés, Aguiló Poes. 113.
|| 3. Tenir o produir en abundància, en gran quantitat; cast. abundar. Car, segons la natura diuina, abundarà en infinides riquees, Villena Vita Chr., c. 19. No som en temps de abundar en paraules, Tirant, c. 99. Lo rey... metrà tot son estudi que abunde en bens sensibles, Egidi Romà, II. i, pt. 2.a, c. 7. Un gran núvol gros e espès començà a venir e abundar en gran aygua, Decam., jorn. 5.a, nov. 7.a. Lo estiu aprés abunda de moltes febres, Albert G., Ques. 48.
|| 4. Bastar, esser suficient. Mas si per auentura los bens del marit no abunden als deutes e al dot e al excreyx que eyl deurà pagar, Cost. Tort. v, 1.a, 14.
II. tr.
|| 1. ant. Proveir abundosament o amb plena suficiència. Ajustaren-se molts amadors a amar un amat qui'ls abundava tots d'amors, Llull Amic e Amat 3. Per tot so que vos no li perdonets e que no l'abundets dels bens temporals, Llull Cont. 30. E encara lo damunt dit palau de la damuntdita aygua abundat degen tenir, Ordin. Palat. Està molt abundada de dits forments, doc. a. 1591 (RLR, lv, 88). Si voldreu que les vostres Cabres se abundien de llet, donarlos-heu a menjar suficientment, Agustí Secr. 175 v.o
|| 2. ant. Corroborar, reforçar amb arguments. D'aquella por que'ls senys de la Mort senten | e les raons qu'encontra d'ella's funden, | tots los escrits dels passats ho abunden, Ausias March cxii.
Fon.: əβundá (Barc., Bal.); aβundáɾ, aβondáɾ (Val.).
Conjug.: regular, segons el model de cantar.
Etim.: pres del llatí abundāre, mat. sign.