DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABUNDOR f.
|| 1. Abundància; cast. abundancia. Y com que, quan hi ha feyna, els diners van cundint, fins l'abundó ja'n traspúa, Pons Auca 88. «En el mercat hi havia gran abundor de síndries» (Barc., Empordà, Sta. Col. de Q., Valls). «Hi ha molta abundor» (Eivissa).
|| 2. Abundància en el donar, generositat (Mallorca). Eren els jorns alegres de la tosa, | jorns d'hospitalitat, dansa festosa | i pròdiga abundor patriarcal, Alcover Poem. Bíbl. 51.
|| 3. A abundor o a l'abundor, loc. adv.: abundosament, en gran quantitat. «En aquella casa tenen la fruita a abundor» (Valls). «Per l'Ascensió, cireretes a abondó» (refrany, Tort.). «Anar a l'abundor»: tenir molta abundància, gastar pròdigament (Men.).—V. abondó.
    Cult. pop.—a) «L'abundor mata la fam». Refrany (Farnés, Parem. 50).—b) «De massa abondó [abundor], ni bossa ni sarró». Refrany que aconsella l'estalvi (Mall.).
    Fon.: əβundó (Barc., Empordà, Valls, Men., Eiv.); aβondó (Tort.); əβondó (Mall.).
    Etim.: format damunt abundar, amb el sufix -ōre.