DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. ABUSAR v.
|| 1. intr. Fer ús excessiu i contra dret, d'alguna cosa; cast. abusar. Puix que abusan dels privilegis reals ab desigualtat, doc. a. 1585 (Col. Bof., viii, 510). Com de poch temps ensà se sia abusat e se abús en la dita vila de lo joch de pilota, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, i, 397). Tant y tant tibà la corda, abusant del bonjanisme den Tit,... que's tiraren els plats pel cap, Pons Auca 162.
|| 2. Aplicat a persones: usar-ne amb violència o amb engany; cast. abusar. Veient el parany ocupat, i no per criatures, de qui li fora fàcil abusar, Ruyra Parada 54. a) espec. Fer algú víctima de violació deshonesta.
|| 3. tr. Gastar, destruir. No hi ha prou mots | qui a dir basten | verins que pasten, | tants mals com usen, | los béns que abusen, Spill 670.
|| 4. refl. Decaure, tornar vell, atrotinar-se (Llucmajor).—V. abrusar || 6.
Fon.: əβuzá (Barc., Mall.); aβusáɾ (Val.).
Etim.: del llatí vg. *abusāre, mat. sign., format damunt abūsus (part. pass. de abuti).
2. ABUSAR v. tr.
Abordar, acometre; cast. embestir. T'en faré abusá pel gos, Milà Rom. 17.
Etim.: probablement onomatopeia, del crit del gos quan envest.