Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acabalar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACABALAR v. tr.
|| 1. Reunir cabal, béns o riqueses; acumular en gran quantitat; cast. acaudalar. Que compre ab talla la carn com sabeu | per acabalar de tot les estrenes, Proc. Olives 744.
|| 2. ant. Arraconar, posar fora de l'abast d'altri; cast. retirar. Benahuirats son, Sènyer, aquells e aquelles qui s'aparten e s'acabalen per tal que pusquen cogitar en vos; car pus que sien apartats e assoliats per cogitar en vos..., Llull Cont. 149.
|| 3. Igualar, posar cabal una cosa amb una altra; fer cabal, igualar els guanys amb les pèrdues. Si algú armarà, e no guanyarà, mas acabalarà, de aquell cabal deuen esser leuades dues quintes, Consolat, c. 334. Sa fort dolor per mon mal pensament, | vós mi amant. se pot acabalar, Ausias March xlviii.
|| 4. Justipreciar, estimar la vàlua qualitativa o quantitativa d'una cosa; cast. valuar. Y aprés d'un buf al plomall [de les gallines] per acabalar son greix, hi posarien dita, Pons Auca 213.
    Fon.:
əkəβəɫá (Barc.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
format damunt cabal.