DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATACABALAR v. tr.
|| 1. Reunir cabal, béns o riqueses; acumular en gran quantitat; cast. acaudalar. Que compre ab talla la carn com sabeu | per acabalar de tot les estrenes, Proc. Olives 744.
|| 2. ant. Arraconar, posar fora de l'abast d'altri; cast. retirar. Benahuirats son, Sènyer, aquells e aquelles qui s'aparten e s'acabalen per tal que pusquen cogitar en vos; car pus que sien apartats e assoliats per cogitar en vos..., Llull Cont. 149.
|| 3. Igualar, posar cabal una cosa amb una altra; fer cabal, igualar els guanys amb les pèrdues. Si algú armarà, e no guanyarà, mas acabalarà, de aquell cabal deuen esser leuades dues quintes, Consolat, c. 334. Sa fort dolor per mon mal pensament, | vós mi amant. se pot acabalar, Ausias March xlviii.
|| 4. Justipreciar, estimar la vàlua qualitativa o quantitativa d'una cosa; cast. valuar. Y aprés d'un buf al plomall [de les gallines] per acabalar son greix, hi posarien dita, Pons Auca 213.
Fon.: əkəβəɫá (Barc.).
Conjug.: regular segons el model de cantar.
Etim.: format damunt cabal.