DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATACABALLA f. (més sovint usat en plural: acaballes):
Acabament, darreries d'una cosa; cast. postrimerías. «Aquesta gerra d'oli ja està a les acaballes» (Empordà). «El meu cosí està a les acaballes»: està a punt de morir (Plana de Vic, Empordà). Estàvem a les acaballes del dinar, Pous Empord. 135. El mes de setembre corre a les seves acaballes, Villangómez Any 59. a) especialment, Festa o convidada que fan per celebrar la conclusió d'una feina col·lectiva important, i molt especialment les del sembrar i del segar (Mall., Men.). Nos hem hagut de acontentar amb fava parada, freixura amb pebres vermells y figues bordissots pel dinar de les acaballes, Rosselló Many. 142. Tot son berbes y riayes | horabaxa en el terrat, | qu'el ball de les acabayes | entre el jovent s'es tractat, Salvà Poes. 55. Que rigui qui té rialles, | que ja hem 'cabat de segar; | heu 'cabarem de lligar | y farem ses acabayes (cançó pop. Men., ap. Ferrer Cançon. 26).—b) Acaballa de banyut: mal acabatall «A ajudar-te som vengut, | amor, i encara te queixes! | Som vengut perque no fesses | acaballa de banyut» (cançó pop. Mall.).
Fon.: əkəβáʎəs (Barc., Vic, Empordà); əkəβáјəs (Inca); əсəβáјəs (Manacor); əkəβáəs (Ciutadella); əkəβáɛs (Maó).
Cult. pop.—Les acaballes del sembrar, en alguns pobles de Mallorca (Manacor, Sineu, St. Joan, etc.), consisteixen en un bon dinar o una bunyolada (Rokseth, Cult. cér. 56).—Per les acaballes del segar fan un bon dinar («es dinar de ses acabaies»), menjant-se un xot («sa belatxa») assenyalat ja de temps enrera, i després del dinar hi ha ball. Les espigoladores donen un ram de flors a cada escarader (Petra). Després l'amo paga a l'escarader major tot el que puja l'escarada, i aquest, en esser a la vila, dóna a quiscun allò que li pertoca. «Com s'acaba s'escarada | van contents es segadors; | ells acaben ses calors, | i l'amo pren sa suada» (Campos). «Qui no ha segat no sap | què cosa són acaballes; | ells s'esclaten de rialles, | i l'amo ja no en té cap» (Campos).—V. la descripció extensa dels costums populars mallorquins del segar, en Rokseth Cult. cér., cap. vi.