DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACABAMENT m.
|| 1. Fi, terme; acte o efecte d'acabar; cast. acabamiento. Jo seré ab vosaltres per tostemps fins al acabament del mon, Serra Gèn. 236. Axí hagué acabament la obra dels tres dies primers, Tomic Hist. 2. L'hora trista del acabament del dia, Rosselló Many. 83.
|| 2. Compliment, execució d'un acte; cast. cumplimiento. E sapiats que ço que vos deits ne m'havets manat, que yo ho aportaré a acabament, Desclot Cròn., c. 4. No hauria hagut acabament aquell feyt, Boades Feyts 396. Nos plau que donets bon acabament als affers, doc. a. 1388 (Est. Univ. xiii, 116).
|| 3. Perfecció, totalitat. Si les dites coses no complits ab acabament seqons es dit, doc. a. 1377 (Miret Templers 433).
|| 4. Perfecció; virtut o qualitat en el grau més alt de bondat. Un Déu... en lo qual no ha negun defalliment, ans es compliment de tots acabaments, Llull Doctr. puer. 1. A home es dada intellectuitat per tal que li sia escala per la qual puga contemplar en los vostres acabaments [de Deu], Llull Cont. 167.
|| 5. ant. Propòsit eficaç. E sia curiós ab acabament que les viandes e altres coses... sien a hora deguda apareylades, Ordin. Palat. 12. Comensa ab mal acabament | qui de la fi no's pren sment | en lo començ, Pere Torrella (Cançon. Univ. 193).
|| 6. Objecte o terme de l'aplicació d'una facultat de l'ànima. Ah Senyor qui sots consolacio de mon remembrament... e acabament de mon voler, Llull Cont. 315.
    Loc.
—En acabament, adv.: per acabar; en conclusió. Privilegis... contenents en acabament que los juheus de la dita Aljama..., doc. a. 1373 (Hist. Sóller, i, 37).
    Fon.: əkəβəmén (pir-or., or.); akaβamén (occ.); akaβamént (Val.); əkəβəmént (Inca, Men.); əсəβəmént (Manacor).
    Var. ort. ant.: acabamen (Febrer Purg. xxv); accabament (Llull Gentil 22).