Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acabat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACABAT, -ADA
I. adj.
|| 1. Complet, perfet. En totes les altres coses hi ha defayliment de acabat poder e de acabada sauiesa, Llull Gentil 21. Negu senyor no's pot comptar per acabat, solament perque's diga bo d'armes, ans vol moltes d'altres coses haver, Muntaner Cròn., c. 71. ¿No dius que ja t'has tornada | una fadrina acabada? Penya Poes. 266. Poncella, esperansa, aubada, | sou aqui baix lo millor, | perque la vall de dolor | no és lloch de cosa acabada, Costa Poes. 56.
|| 2. Realitzat completament. La mort de aquest senyor, la qual per mitjà de aquest peccat es stada tractada e acabada, Víllena Vita Chr., c. 221.
|| 3. Fet recentment. Es seu homo acabat de llevarse, dormida la sesta, Galmés Flor 42.
|| 4. Vell, molt decaigut o fet malbé. Dita vinya està molt dirruhida y acabada, doc. a. 1647. Tinc setanta anys, estic acabat, Verdaguer Nerto 92 «Aquest home està molt acabat»: està molt magre, revellit (Penedès).
|| 5. Despacientat, que no es pot contenir més. «Aquesta desvergonya teua ja me té acabat» (Manacor).
II. || 1. En acabat. adv. Després; cast. luego, después. Apa, Lluís, en acabat d'aquesta, a plantar casa, Pons Auca 41. En acabat, el plantàrem al punt més alt del turó, Ruyra Parada 34.
|| 2. Acabat que: conj. ant. Encara que; cast. aunque. Los quals acabat que no sien malalts han molta superfluitat per la qual son disposts a facilment emmalaltir-se, Albert G., Ques. 29. E perço antigament los metges iudicaven sobre les humors del cors segons la diversitat de la odor de la urina, acabat que ara no sia en us, Albert G., Ques. 39 v.
III. Acabats. m. pl. Conjunt d'operacions que molt sovint es fan en els teixits, per comunicar-los el tacte o l'aspecte necessari per a llur venda (Pons Ind. text.).
    Fon.:
əkəβát (pir-or., or., bal.); akaβát (occ., val., alg.); əсəβát (Palma, Manacor).