Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acampar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACAMPAR
I. v. intr.
|| 1. Establir-se un exèrcit o altre estol de gent o animals en el camp, per residir-hi provisionalment; cast. acampar. Els uns, al separarnos, buscàreu l'aspra roca, | y els altres acampàrem en lo flayrós jardí, Llorente Versos, i, 37.
|| 2. Habitar provisionalment en el camp dins tendes, barraques o altres abrics; cast. acampar. Y per la vall de Rafaïm acampen els fills de Belial, Alcover Poem. Bibl. 61. Poden entrar al firal de Verdú'ls remats de bestiar de llana que acampaven fòra terme, Serra Cal. folkl. 127.
II. || 1. v. tr. Salvar, guardar de la mort o d'altre perill; cast. salvar. Si podem passar aquell cap, nosaltres porem acampar la vida, Tirant, c. 284. Acampar les criatures: criar-les i conseguir que arribin a grans (Empordà). «L'han ben acampat, aqueix bordegàs» (Emp.). «Acampar un moixó»: criar-lo a casa, lluny de sos pares, sense que es mori (Gandesa). «Acampar els polls» (Emp.). «No sé pas si l'acamparàs, aquesta llocada».
|| 2. v. intr. Salvar-se, alliberar-se d'un perill. E sereu obligat a la mort temporal, de la qual acampar no poreu, Villena Vita Chr., c. 15. Vehent que no podia acampar de les mans de aquell, Isop Faules 39 v. «¡Acampe qui pugue!» (Maestrat). Lo qual era acampat de poder de turchs, Entrev. Eyv., p. 3 (a. 1532).
|| 3. intr. absol. Viure amb salut. A son prop no dixsa, no, acampar a desmayotats i malfaeners, Pascual Raval 2. «Ma agüela encara acampe» (Maestr.).
|| 4. intr. absol. Fer goig, fer bonic, escaure bé (un vestit o una altra peça de roba). «Com li acampe eixe mantó!» (Maestr.).
|| 5. refl. Arreglar-se, enginyar-se per viure o per fer alguna cosa amb sos propis recursos. «Si vol treballar, que s'acampe!» (Lleida). «Aquest se sap acampar» o «se la sap acampar»: se sap governar tot sol (Barc., Empordà). V. campar.
    Loc. i Refr.
—a) Acampi qui puga!: cast. sálvese quien pueda. Ho diuen quan ja no hi ha més mitjà de defensa que pendre en fuita.—b) «De los que fugen, calcun n'acampa», Begnes, Prov. i Ad. 14.—c) «D'es que mengen, alguns n'acampen» (Eiv.).
    Fon.:
əkəmpá (Barc., Empordà, Eiv.); akampá (Lleida, Gandesa, Maestr.); akampáɾ (Castelló).
    Var.:
campar.
    Conjug.:
regular, segons el model de cantar.
    Etim.:
format damunt camp.