DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATACANYAT, -ADA adj.
|| 1. Magre, escanyolit; cast. encanijado. Oficiava el rector nou: bru, acanyat, d'una remota aparença, Espriu Anys 95. «Està tan acanyat, que li pots comptar les costelles» (Vallès). «Que estàs d'acanyat!» (Bunyola). «Aquest cavall està molt acanyat» (Pont de S.).
|| 2. Escanyat, impedit d'alenar; cast. ahogado.
|| 3. Amb la gola molt seca. «Estic acanyat de set» (Empordà).
|| 4. Molt necessitat, mancat de mitjans de viure (Penedès, Mancor).
Fon.: əkəɲát (Vallès, Penedès, Empordà, Pobla de L., Mall.); akaɲát (Pont de S.).
Intens.: acanyadíssim, -íssima (Amengual, Un Mall. Dicc.).
Etim.: format damunt canya.