Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acaptar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACAPTAR v. tr.
|| 1. Adquirir, obtenir [en els documents més antics de la nostra llengua]. De ista hora inantea ego Raimundus prescriptus, iuro a ti Guilielmo prescripto adiutor te sserei de tuo honore vel honores quas hodie habes et inantea cum meo consilio acaptaràs. doc de Serrallonga, a. 1088 (RLR, iii, 282).Això era la fórmula amb què es feia la prestació de vassallatge als senyors feudals (Balari Orig. 395). Faça lo ja dit castel e la honor a el acaptar per mà d'aquel de qui aurà lo castel e la honor, Usatges 94. Si que amistat ab fermetat acapta, Ausias March, xxiv
|| 2. Demanar i aplegar almoina; cast. mendigar, colectar. Los uns van acaptant pobrament, los altres van feents almoyna, Llull Cont. 113. Encara que aqui per lochs certs segurs fossen posades caxes de pecunia, a les quals se acaptàs a les festes, Eximenis, II Reg., 9. Bona seria pobrea e acaptar, si no fos: Deu vos do, Jahuda, Dits 37. E diu lo proverbi vulgar que, qui no guarda ço que despèn, ans acapta que no s'ho sent, Scachs 92.—V. captar.
    Fon.:
akaptá (Maestr.); akaptáɾ (Cast., Val.); əkəttá (Men.).
    Conjug.:
regular, segons el model de cantar.
    Var. ort.:
acabtar (Llull Blanq. 13).
    Etim.:
del llatí vg. *accapĭtare, format damunt capĕre, ‘pendre’ (REW 62).