DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACARAMULLAR v. tr.
|| 1. Omplir un vas o altre recipient de manera que el contingut sobressurti part damunt les voreres del recipient; omplir fins a caramull (Labèrnia S Dicc.); cast. colmar.
|| 2. Posar moltes coses formant caramull, munt desordenat; cast. amontonar. S'hi acaramullaven els altres [boyets] formant garbera, Galmés Flor 8 Les acaramullava [les bolles de sabó] dins una escudella d'Inca, Penya Mos. 146.
|| 3. Reunir apilotadament; cast. acumular. S'higiene aconseya no acaramullà massa gent, Ignor. 29.
    Fon.: akaɾamuʎá (Lleida, Tremp); əkəɾəmuʎá (Inca, Men.); əсəɾəmuʎá (Palma, Manacor).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt caramull.