DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACARONAR v. tr.
|| 1. Amanyagar; passar la mà suaument per la cara d'algú, com a demostració d'afecte; cast. acariciar. Mr. James s'ajupí per acaronar instintivament l'animalet, Pons Com an. 130. Xerós, pentinava | d'un corcer el clin, | y l'acaronava | com el cap d'un nin, Ruyra País pler 94. a) met. El fill que s'és fet gran ja no s'adona | de l'esguard paternal que l'acarona, Alcover Poem. Bíbl. 92.—b) Tocar suaument (parlant de coses insensibles). Un fresquívol oratge... acarona l'enramada, Ramis Clar. 8.
|| 2. Agombolar, acostar algú cap a si per protegir-lo; cast. cobijar. Especialment significa ‘servar un infant ben acostat al pit de qui el sosté’ (Val.). Quant a tothora l'infant... acarona bé al seu pit, Llorente Versos, i, 64. Es la que tu, en los brassos materns acaronada, | has vist obrirse en somnis, id. ibid. 110.
|| 3. Engronsar dins els braços; cast. mecer (Martí G. Dicc.).
    Fon.: || 1, əkəɾuná (Vallès); akaɾoná (Xodos); akaɾonáɾ (Castelló, Sueca). || 2, akaɾonáɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model de cantar.
    Sinòn.: || 1, amanyagar, amoixar, amoixonar, acariciar.
    Etim.: format damunt un derivat del llatí carus (cfr. acariciar) amb el suf. -ōne.