Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acarrerar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACARRERAR v. tr.
|| 1. Anar davant dels altres mostrant-los el camí (Oliva Voc. Sopeira); cast. encaminar.
|| 2. Dirigir cap a un lloc; cast. encaminar. Usat com a refl., anar cap a un lloc determinat; cast. encaminarse. E accarreren los [als infants] les humors de pujar amunt, Llull Blanq. 2. De manera que les males humors no s'habituassen de acarrerarse amunt, id. ibid. E totes altres companyes de cavall que pugam, vos acarrerarem aquí, Epist. Pere 131. L'aygua baixava a catarates per la esquenada del mitjà, s'acarrerava en els correguets de la vessant, Víct. Cat., Sol. 282. El fum empès per un oratge manyae s'acarrerà cap a migjorn, Ruyra Parada 40.
|| 3. refl. Prosseguir sense solució de continuïtat. «El temps s'ha acarrerat»: vol dir que el temps s'ha estabilitzat en una forma, bona o dolenta (Montblanquet). «Aquests treballs van molt poc acarrerats»: vol dir que s'interrompen sovint (Montblanquet).
|| 4. Acostumar, avesar. «Quan una dona s'acarrera al vi, és pitjor que un home» (Plana de Vic, ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. Entrescar una serra, tombant lleugerament les dents una a la dreta i l'altra a l'esquerra i així successivament (Sopeira).
    Fon.:
əkərəɾá (or.); akareɾá (occ.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Sinòn.:
|| 5, entrescar.
    Etim.:
format damunt carrera.