DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACATAMENT m.
Acte i efecte de acatar; cast. acatamieuto.
|| 1. Presència: «conspectus, aspectus» (Torra, Dict.).
|| 2. Reverència, respecte pregon. Al ballarlos els nanos davant les seues cases en senyal d'acatament y pleytesia, Guinot Capolls 85.
|| 3. Inclinació del cap o del cos, com a senyal de respecte pregon. Null hom dels francesos los en dix neguna mala paraula, abans tots los fahien molt gran acatament axi com si'n fossen victoriosos, Boades Feyts 368. Y si lo Virrey hi ve.... li fan acatament desde son loch, hi'l saluden, Bruniquer Rúbr., i, 69. Ella exirà de son palau per rebre els acataments de sos estimadors, Vilanova Obres, xi, 223. a) Genuflexió. Es diu principalment de les genuflexions que fa la gent davant el Santíssim, en acabar la processó del Corpus (Pla d'Urgell), i de les inclinacions que fan fer a la imatge de la Mare de Déu en la processó de Setmana Santa (Castelló, Alcoi).
    Fon.: əkətəmén (Barc., Vallès, Torelló); akatamén (Pla d'Urgell); akatamént (Val.).