DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACCIÓ f.
I. || 1. Exercici d'una força o potència; cast. acción. En axí com lo foc e l'aygua an accio naturalment en l'àer e en la terra, Llull Cont. 329. Alguna forma no's corromp sino per acció de son contrari, o per corrupció de son subject, o per defalliment de la sua causa, Metge Somni i. Axecaren altes muntanyes per defensarse de la nostra acció. Penya Mos. iii, 57. Es teu càrrec té acció damunt es particular, Ignor. 35. En Xaneta, que se li havia abalançat al braç per emparar-li l'acció, Ruyra Par. 33. El Beato Ramón va tení sa forsa de s'acció Roq. 20. E la forma es pura accio, e la matèria es pura passio, mouentse la forma per tota la materia, e es moguda tota la materia per tota la forma. Llull Felix, pt. iv, cap. 3.
|| 2. Manifestació de la voluntat per una obra. Privà d'un bossí de pa a n'es pobre que l'havia de rebre, y des mèrit d'una bona acció a n'es qui'l donava Roq. 5. Havia reparat... que vetllava d'amagatotas, sens consentiment de sa mare, y aquella acció, com era natural, l'enternía, Pons Auca 175. Acció de gràcies: l'acte de donar les gràcies d'un benefici. En acció de gracies se li cantà un solemne ofici, doc. a. 1798 (Segura HSC 109).
|| 3. Fet de guerra, batalla; cast. acción. a) Guanyar l'acció. met.: guanyar a algú, passar-li davant i véncer-lo en qualque cosa. Tots trobam que tu has guanyada s'acció; tu has feta sa proesa més grossa, Alcover Rond. vi, 251.
II. || 1. Moviment expressiu del cos o d'una part d'ell; cast. acción, ademán, gesto. «Qui festeja d'amagat, | sempre el veuen p'es racons | amb sos uis fent accions; | ja és belitre assegurat!» (cançó pop. Mall.). «Ell ha fet acció d'envestir»: ha iniciat un moviment per atacar (Bal.). a) espec. El conjunt de moviments i actituds d'un orador.—b) La manera de caminar i moure's una bístia cavallina.
|| 2. Moviment d'amenaça amb una arma (Men.). «Aquest al·lot me fa accions amb un guinavet»; «Al·lot, no li facis accions» (Ciutadella).
|| 3. Manera d'esser o d'obrar. «En l'acció de les roques se coneix si són d'aquesta mena»: en la figura de les roques..., etc. (Maestrat). «Fes-ho d'aquesta acció»: fés-ho d'aquesta manera (Maestrat). Y brandint ses manasses descarnades, | d'esta acció parla al sarraí adalid, Seidia 44. En l'acció: d'aquesta manera, segons sembla; cast. por lo visto. «En l'acció, no vindràs» (Maestrat).
III. Curs dels esdeveniments d'una narració o d'un drama cap a un esdeveniment principal; cast. acción.
IV. jurispr.
|| 1. Facultat de perseguir en judici els propis drets; cast. acción. Les quals [persones] pretengan haver dret, acció, pensió o demanda en unas o contra las dites possesions, doc. a. 1457 (Hist. Sóller, ii, 597). Donantli tot son poder, lloch, veus y accions segons lo te del Illmo. Sor. arcabisbe, doc. a. 1660 (Macabich, Sta. Mar. 77).
|| 2. Acte d'acudir a l'autoritat judicial per perseguir els propis drets; cast. acción. En tres maneres pot hom anar contra altre, ço es saber: per actio, o per accusacio, o per denunciacio en que deja esser feyta enquisicio. Per actio, com algu demana que alguna cosa li sia donada o feyta; per accusacio, a venjança; per denunciacio, per qu'es fa enquisicio per offici de jutge, Cost. Tort., IX, xxv, 21.
V. Cada una de les parts alíquotes en què es divideix el capital d'una societat anònima, i segons les quals se senyalen les responsabilitats i els guanys dels socis; cast. acción. P'es qui parlan de sociedats tronadas y accions cap avall, Roq. 7.
    Cult. pop.—«Una bona acció, tard o d'hora la premia el Senyor» (Farnés Parem. 55).
    Fon.: əksió (pir-or., or.); aksió (occ., val.); əʦió (bal.).
    Intens.: accioneta, accionota, accionassa.
    Var. ort. ant.: actio (Llull Mil Prov. 417).
    Etim.: pres del llatí actiōne (nom. actio), mat. sign. I, IV.