Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  accident
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACCIDENT m.: cast. accidente.
|| 1. Ens no substancial, que no pot existir si no és adherit a un subjecte però sense esser de l'essència d'aquest, i podent, per tant, deixar d'estar hi adherit sense que el subjecte sofreixi alteració en sa naturalesa. Accident és la cosa que no pot per si star, mas en altre, axí com color que no pot estar sens colorat, e calor sens foch, Llull Am. 390. Color sabor e odor, dolçor e amargor, e los altres accidents semblants a aquests. Llull Arbre Sc. i, 104.
|| 2. Casualitat, contingència L'altra manera de amistat no es forma, ans es per accident e per fortuna. Genebreda Cons. 111.
|| 3. Esdeveniment fortuït que altera l'orde regular de les coses. E com ha errat per algun accident o per alguna ventura, Llull Felix, i, 230. Nos tements-nos de molts accidents qui se porien esdevenir, Pere IV, Cròn. 78.
|| 4. Infortuni, desgràcia, adversitat. Yo sufriré sense murmurar, tots los accidents que me succehiran, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. a) Malaltia o trastorn repentí de l'organisme, que priva de l'ús dels sentits o del moviment. Li sdevench que soptosament un fer accident la sobreprès, lo qual fo tal e de tanta força que en ella empès tot seny de vida, Decam. jorn. 10.a, nov. 4.aNo'm sé quiny accident sobreprès a Laquesis, que ella caygué morta, Curial 69.—b) En general, qualsevol mal que apareix sobtosament i qualsevol esdeveniment no esperat en el curs d'una malaltia. He deliberat parlar de les malalties ho accidents que comunament venen a les mules, Dieç Menesc., i, 6. Mas, per accident de la malaltia. com fos hydropich, agraviali la malaltia, Pere IV, Cròn. 71.
|| 6. Passió de l'ànima. Tots los accidents de la anima, exceptat goig e alegria, Genebreda Cons. 15.
|| 7. gram. Cada una de les variacions que sofreixen els mots flexibles segons les circumstàncies de la idea que expressen. El gènere, el nombre i el cas són els accidents del nom, perquè són allò que el modifica. Y observe los accidents de les parts de la oració en comú, Ordin. Univ. 1629, f. 77.
|| 8. min. Canvi sobtat en la disposició d'una capa de terreny.
|| 9. mús. Signe (bemoll, diesi o bequadre) que, sense estar marcat a la clau, es posa en el decurs de la composició musical, modificant el to de la nota que el segueix. Per extensió també es diuen accidents els bemolls o diesis que hi ha a la clau.
|| 10. Accidents eucarístics: color, olor, sabor i quantitat que queda del pa i del vi, després de la consagració, en la Sagrada Eucaristia. Axi com vos contemple y mire sots la forma del pa cubert y tancat dins les cortines dels blanchs accidents, Pereç St. Vicent, 56.
    Fon.:
əksiðén (Barc.); əksiðént, əʦiðént (Bal.); aksíðént (Val.).
    Var. ort.
ant.: achsident (Flos med.).
    Etim.:
del llatí accĭdente, mat. sign. 1.