DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ACER (i dial. cer). m.
|| 1. Ferro pur combinat amb una quantitat de carboni, i que, en temprar-lo, adquireix una gran duresa; cast. acero. E que's pogués coronar de corona de acer e no de altra cosa, Tirant, c. 27. E ja no (e)s bo per fer forat, puix no y ha çer, Somni J. Joan 2765. Lo mateix que es cer, que, a forsa de martellades i de passar-lo per foc i aigo freda, pren un trempe que llavò no hi ha res tan fort ni tan granat, Alcover Cont. 50. Acer fos: aquell que resulta més afinat que els altres i que no es pot bullir sense malmetre'l. Combinat amb carboni pren tremp en escalfar-lo i tirar-lo a l'aigua (Labèrnia S. Dicc., Ap.). Acer suec: acer especial per acerar eines de tall; el duen de Suècia. Acer de bullida: aquell que bullint pot soldar-se amb el ferro (Labèrnia-S. Dicc., Ap.).
|| 2. (poèt.) Arma d'acer (espasa, punyal, etc.). El puny de son acer desenvainat, Alcover Poem. Bibl. 62.
|| 3. Estil·let que empren els carnissers, tonyiners i altres, per esmolar els ganivets i tallants; cast. afilón (Martí G. Dicc.).
|| 4. Es pren com a terme de comparació per expressar que una cosa és molt dura, vigorosa o resistent. Que de gloria desitjosos | tendràn còr y bras d'acér, Aguiló Poes. 64. Sense emprar cavalls ni egos | més que cames de bon çer, Penya Poes. 206. Ser (algú) tot acer: esser molt fort (Martí G. Dicc.).
    Refr.
—«Si el cos fos d'acer, no el venceria el diner» (Manresa).
    Fon.: əséɾ (Penedès, Castellterçol); əsέɾ (Prada); aséɾ (Lleida, Balaguer, Vilaller, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Regne de Val.); asé (Tremp, Pobla de S.); asέ (Sort, Tamarit, Esterri); sέ (Esterri, Isavarri, Llavorsí); séɾ (La Jonquera, Figueres, Banyoles, Olot, Pobla de L., Ribes, Camprodon, Organyà, Artesa de S., Borges-Bl., Granollers, Barcelona, Tarragona, Falset, Eivissa); sér (Ripoll); séɾt (Manresa, Berga, Ripoll, Campmany, Cadaqués [ap. Schädel Wortl.]); séɾn (Men.); sé (Vic, Mall.).
    Var. form. (dial.): cern.
    Etim.: del llatí acĭarĭum, mat. sign.

2. ACER v.,
graf. ant. per esser. La dita senyora demana justa comissio acer feta a prelats eclasiastichs, doc. segle XV (Alsius Hist. Banyoles 136).