DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACLAMAR v. tr.
|| 1. Saludar amb crits d'entusiasme i de llaor; cast. aclamar. Palaus destria y banderes, gent qu'aclama y se remou, Costa Agre terra 106. Tothom aclamava al hèroe que tant inopinadament havia aparegut, Vilanova Obres, iv, 102. Mes, d'anomenarlo a aclamarlo... mitjansàvahi molta diferencia, Pons Auca 54.
|| 2. Conferir col·lectivament i amb unanimitat un títol, càrrec o dignitat; cast. aclamar. De les arts per sobirana | t'aclamaria lo mon, Aguiló Fochs 35. Cita a Voltaire, y tot un sabi l'aclaman, Ignor. 22.
|| 3. Fer venir les ovelles o cabres, cridant-les d'una manera especial imitativa de llur bel (Empordà, Pallars). Diu al pastor:—Tes cabres aclama y tes ovelles, y fuig derrera meu! Canigó, iv.
|| 4. refl. Exclamar-se, demanar socors. «Pobreta! S'aclamava a tots los sants» (Maestr.). Senyor!—s'aclamava de pensament, Valor Narr. 62.
    Fon.: əkləmá (pir-or., or., bal.); aklamá (occ., Maestr.); aklamáɾ (Val., Cast., Al.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: del llatí acclamāre, mat. sign. || 1.