DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACLAPARAR v. tr.
|| 1. Ajupir, estrènyer i subjectar algú. «La vaig aclaparar a la paret i li vaig donar un fart de clatellades» (Valls).
|| 2. Abatre, debilitar. «Aquell xicot s'ha deixat aclaparar massa; si al principi s'hagués cuidat, no estaria tan malalt» (Solsona, Cardona, Conflent).
|| 3. Debilitar moralment, fer perdre el coratge; cast. desanimar, abatir. Aquella deslleialtat d'en Pepe l'aclaparava tant, Pons Com an., 34. Axís ens aclapara la mentida, Collell Flor. 92. a) refl. Debilitar-se, acovardir-se. La fe ardent no se aclapara, Aguiló Fochs 143.
    Fon.: əkləpəɾá (Solsona, Cardona, Conflent, Barc., Valls).
    Conjug.: regular segons el model cantar.
    Etim.: de la mateixa arrel de aclapar.