Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. aclaridor
veure  2. aclaridor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ACLARIDOR, -ORA m. i f.
Que aclareix. L'experiencia posava ulleres tristament aclaridores damunt dels apagats ulls de la martre, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 67).Especialment:
|| 1. imatge  m. Pinta de pues gruixades i clares, que serveix per desembullar els cabells (Lleida, Gandesa, Tortosa, Mall., Men.); cast. escarpidor. Per extensió s'aplica el nom d'aclaridor a la pinta que té la meitat de les pues gruixades i clares i l'altra meitat de primes i més espesses (Mall., Men.). Na Pepita se vestia amb gran esment, y mentres se passava s'aclaridó y se donava quatre cops de borla,... sa sogra li dava ses noticies, Maura Ayg. 204.
|| 2. m. Espècie de pinta que empren els teixidors en els telers de galons de seda (Martí G. Dicc.).
|| 3. m. El podador que sols talla allò que és sec i perjudicial per l'arbre (Castelló).
    Loc.

Passar l'aclaridor: murmurar, criticar. Enamorats, balls y modes, per tot passaren s'aclaridor, Ignor. 38.
    Fon.:
əkləɾiðó (Barc., Bal.); aklaɾiðó (Ll., Gandesa, Tortosa); aclaɾiðoɾ (Cast.).

2. ACLARIDOR, -ORA adj.
Que es pot aclarir.
    Loc.

No esser aclaridor: frase molt freqüent a Mall. i Men., per indicar que hi ha un gros embull, una qüestió molt mala d'aclarir o de resoldre. «Hi ha un embull que no és aclaridor». «Feien un crits que no era aclaridor».