Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aclarir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACLARIR v. tr.:
I. || 1. Fer més clara de color una cosa; cast. aclarar. Les ones, que eran negres, vanse aclarint, Canigó, v.
|| 2. Fer menys fosc, il·luminar; cast. alumbrar. El balcó bondadós que aclaria la meua cambra, Ruyra Parada 96. a) absol. La lluna, acabant el seu curs, ja no aclareix, Massó Croq. 202.
|| 3. Fer més transparent, desenterbolir un líquid; cast. clarificar. Com més fortes son les riuades, les aygues son més térboles, aviat s'aclarirán, Aguiló Fochs 10. a) parlant de la veu: Fer-la més pura, més clara. [L'ayll] si es moltes vegades mengat aclarex la veu, Macer, 3.—b) Aclarir-se el temps (el cel, etc.): desennuvolar-se o desemboirar-se, fer-se més clar i transparent el cel; cast. despejarse. Per poc que s'aclaresquie el temps, Soler Agric. Men. 42. El cel, que tan ennigulat estava, comensa a aclarirse, Ignor. 19.
II. || 1. Fer menys compacta una cosa o un conjunt de coses, disminuint-ne el nombre o eixamplant els espais buits entre elles. Entre els mobles que s'anaven aclarint, aclarint, com les fulles d'un arbre que sent la tardor, Roig Flama 139. Aclarir un bosc, un planter: tallar-ne els arbres o altres vegetals que són més vells o inútils o que, per motiu d'estar espessos, deturen la creixença dels altres; cast. chapodar. Conraria i llecoraria ses terres, aclariria el bosc, Pons Llar 62. Aclarir les oliveres i altres arbres fruitals; tallar-los els brancons i brots sobrers; cast. escamujar (Mall., Cast., Pego, Cat.). Aclarir un cep: tallar-li les sarments sobreres. Aclarir la dacsa: tallar-li els ulls sobrers (Sueca). També aclariren i cercolaren les carabaceres de femet trit, Pascual Tirado (BSCC, vii, 192).
|| 2. Fer més distint; desembullar, destriar. «Aclarir un fil». Aclarir els cabells: allisar-los i destriar-los amb la pinta clara (Tortosa, Gandesa, Mall.). Vina a aclarirme sa coua y resarem mentres tant, Ignor. 39.
|| 3. Fer menys espessa una cosa; diluir; cast. liquidar. «Aqueix pint és massa espès; aclareix-lo amb aigua» (Valls). Amb la calentor del sol s'aclaria [el visch]. Rosselló Many 59. a) Rebaixar la força o puresa d'un líquid afegint-n'hi un de més clar o fluix; cast. rebaiar. A falta de vimblanch pots emprà vinagre aclarit amb aygo, Ignor. 63.—b) Passar d'aigua la roba rentada, per llevar-li el sabó o el lleixiu (Mall., Men., Morella).
|| 4. refl. Minvar, fer-se menys intens o menys continuat. El renou mancavaba, el trull s'aclaria, Galmés Flor 89.
III. || 1. Reforçar els òrgans visuals; fer que percebin les impressions visives més distintament i clara; cast. aclárar. Així com un glopet de resolis aclareix sa vista, Ignor. 46. Heu passat dematinera | baix dels meus ulls aclarits, Barceló Poes. 107.
|| 2. ext. Fer més distintes les percepcions de qualsevol sentit, especialment de l'oïda.
|| 3. Reforçar qualsevol altra facultat cognoscitiva. S'embullada intel·ligència | necessitava aclarir, Aguiló Focs foll. 99. Quant per está mes de filis i aclarirme ses potencies, Roq. 20.
IV. || 1. Explicar, fer més intel·ligible una cosa; cast. aclarar. Si no'u comprens t'aclariré sa resposta, Roqueta, 45.
|| 2. Contar, manifestar un fet ignorat. No'ls deu hom dir | los somnis fets, ni aclarir | may a nengu, Somni J. Joan, 54.
|| 3. Resoldre o desfer una dificultat, problema o embull; cast. resolver. Tal vegada los hauria aclarit aquest bugat, Penya Mos. iii, 219.
|| 4. Arribar a saber, adquirir coneixement cert d'una cosa; cast. averiguar. Parlant parlant, s'aclarí que son pare d'en Pau era..., Costa Agre terra 70. Jo aclariré què ès por, Alcover Rond. ii, 86.
V. Significats i usos especials:
|| 1. Aclarir s'usa en lloc de fer, parlant d'una acció indeterminada o que el qui pregunta no sap bé quina és. «¿Què aclareixes?» (=¿què fas?). «¿Per què no véns a ca meva?—¿I què hi he d'aclarir?» (Mallorca, Menorca).
|| 2. Aclarir comptes: passar comptes, posar-se cabals. Ja ès hora de que noltros dos aclarigam comptes, Penya Mos. iii, 127.
|| 3. Aclarir la maniobra: nàut., posar en orde, fent moles i penjant cada una en sa clavilla, tots els caps de maniobra que s'han fet servir en una maniobra feta a bordo (Barcelona).
|| 4. Aclarir-se, refl., desfer-se de qualque dificultat, compte, embull, etc. Aclarir-se de alguna cosa, Lacavalleria Dicc. ¿Ja estau aclarit ab l'amo?—Y ben aclarit. Li dech dues anyelles, Penya Mos. iii, 193. Escric també en papé blanc.—¿Y t'aclarixes, sense ralles?, Cañís 12. «Jo no en vull sebre res; ja t'aclariràs tu mateix» (vol dir ‘ja et desfaràs tu mateix de l'embull’). «En eixa casa no s'aclarixen, de tanta gent» (Morella).
|| 5. Aclarir: fer deixondir, escalivar; cast. escarmentar. «Ara vénc; ja t'aclariré!» és una amenaça que solen fer als infants (Mall., Men.).
    Loc.
—a) «Que s'aclaresquin!»«Ja s'aclariran, si volen!»: ho diu un per indicar que es desentén d'algun assumpte, deixant-lo per als qui hi estan compromesos.—b) «Qui ho ha embullat, que ho aclaresca»: expressa la resolució de deixar d'intervenir en un assumpte complicat (Mall.).—c) «Aclarir la tinya» a algú: pegar-li, tupar-lo (Aladern Dicc.).—d) «Aclarir la son» a algú: fer-lo deixondir tupant-lo (Aladern Dicc.).
    Fon.:
əkləɾí (Barc., Bal.); aklaɾí (occ.); aklaɾíɾ (val.).
    Conjug.:
regular, segons el model de partir.
    Var. form.:
aclarar (castellanisme), esclarir.
    Etim.:
derivat de clar, o del llatí acclarāre amb canvi de conjugació.