Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. aclocar
veure  2. aclocar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ACLOCAR v. tr.
Abonyegar un cos (especialment metàl·lic) amb un colp, produint-li un clot a la cara que rep i un bony a la cara oposada; cast. abollar. «Aquesta gerra de llauna, tota la m'han aclocada; si fos estada de test, la me feien miques» (Mall.). Donaven an es recluta: es Govern, un kepi per aclocarli es cervell, Aurora 267. a) refl. «Es rellotge s'és aclocat amb sa caiguda» (Mall.).
    Fon.:
əkloká (Inca); əkloсá (Manacor).
    Etim.:
probablement d'una arrel onomatopeica klokk-, pel so del metall en aclocar-se (cfr. el b.-llatí clocca ‘campana’, i les formes onomatopeiques germàniques chlocchô, klocken etc., ap. Th. Braune en ZRPh, xx, 364).

2. ACLOCAR v.
|| 1. refl. a) Posar-se la lloca damunt els ous per covar-los; cast. encobar.b) Aturar-se una gallina de pondre, mostrant inclinació a covar; cast. enclocar. «Aqueixa gallina s'acloca» (Conflent).
|| 2. refl. Asseure's bé, amb tota comoditat (Val.); cast. arrellanarse.
|| 3. tr. a) Abaixar, ajovar, fer baixar algú fins a terra (Aladern Dicc.).—b) Abaixar, vinclar cap avall una cosa, v. gr. «aclocar un abre» per excés de pes (St. Llor. des Car.); cast. abajar, hundir.
    Fon.:
əkluká (Confl.); aklokáɾ (Val.); əkloсá (St. Llorenç des C.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
format damunt cloca, ‘lloca’.