DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACLOFAR v.
|| 1. refl. Posar-se assegut en terra o altre lloc baix, de manera semblant a així com es posa la lloca per covar. a) En sentit propi, aplicat a gallines i altres animals de ploma; cast. aclocarse. Les gallines aclofades a l'ombra, Pous Empord. 190.—b) per ext., aplicat a persones o a animals de pèl; cast. arrellanarse. Y's torna a aclofar a la butaca, Oller Fig. pais. 55. Ens aclofárem dintre la fondaleta, Ruyra Parada 40. Y el pobrissó de l'animal... s'anà aclofant dessobre el munt de crisantems, Pons Com an., 10. S'aclofà en un tamboret, id. ibid. 25.
|| 2. tr. Abaixar, ajovar, fer caure de cul en terra (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 3. refl. Afonar-se, venir-se'n abaix violentament; cast. hundirse. De les gentils Hespèrides lo tàlam s'aclofava, Atlàntida viii. Eren dues desferres a punt d'aclofarse per a sempre, Víct. Cat., Ombr. 58.
    Fon.: əklufá (Barc., Vic, Torelló, Empordà, Valls); aklofá (Pla d'Urgell, Tremp). En la forma refl.: əklufáɾsə (Barc.); əklufá s (Torelló); aklofá s (Floresta).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: probablement de kloff-, rel onomatopeica, o d'un creuament aclocar + kloff-.