DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACOBITIAR v. tr.
Acollir, donar posada; cast. hospedar. Sa planxadora qu'havia acobitiada de tan bon gust Na Catalina, sense sebre qui era, Alcover Rond. iv, 230. Es un frare, y lo regular es que vosses reverencis l'acobitien, id. ibid. 118. a) refl. Acollir-se, hostatjar-se; cast. acogerse, hospedarse. Ses pobres Monges... hagueren de buidar d'aquell Convent i acobitiar-se dins es de la Concepció, Alcover Cont. 95.
    Fon.: əkoβitiá (Manacor).
    Conjug.: regular segons el model per cantar. La 1.a pers. sg. del pres. és acobitii.
    Etim.: segurament d'un derivat del llatí cŭbare. Es prou satisfactòria l'explicació que dóna Spitzer (Lexik., n. 5): del llatí *cŭbium s'hauria fet *cobi, llavors *còbit (cfr. premi > prèmit, geni > gènit, col·legi > col·lègit), i damunt còbit s'hauria format acobitiar.