Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acoblar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACOBLAR v. tr.
Unir, ajuntar, aplegar, fer colla; cast. unir. Y l'amor que ara ens acobla | és un amor sacrosant, Collell Flor. 166. Acoblant sos milions ab la Corona Comtal, Obrador Arq. 50. Donava una claror groguenca a tots els qui s'hi acoblaven a l'entorn, Massó Croq. 73. May s'acoblaven cor y pensament, Salvà Poes. 33. Los cinamoms a rengles y poncemers altívols, de dos en dos s'acoblen en porxes verts y ombrívols, Atlàntida, ii. Especialment: a) Unir sexualment. Veient a cada pas com els animals s'acoblaven, Virós 46.—b) Unir amb una corda dues bísties perquè facen parella, per fer-los fer feina plegades.—c) Fer de manera que dues peces entrin una dins l'altra; cast. acoplar.d) Ajuntar, unir de costat, empernant-les, dues peces de construcció; cast. acoplar.e) Foradar la pedra amb el pistolet, picant amb la maça damunt la cabota d'aquell (Solsona).—f) De dos solcs fer-ne un tauló escampant la terra remoguda (Cat.).—g) Unir entre si persones que no s'avenien ni concordaven (Aladern Dicc.).—h) Posar de costat les cartes d'un mateix coll (Bàscara).
    Fon.:
əkubblá (Solsona, Empordà, La Selva, St. Feliu de Pallarols, Bàscara, Plana de Vic).
    Conjug.:
regular, com la de cantar.
    Var. form.:
acollar.
    Etim.:
del llatí copŭlare (REW 2210).