ACOLLENT (escrit també acullent). part. pres. ant. per collir. Deya Salustius, que ciutadà acullent mals homens tantost deuia esser exellat d'aquí, Eximenis. II Reg. 29. E sia gint acollent e convidant, Scachs 84. a) adj. Hospitalari, obsequiós. A la que'm semblà benigne fuy acullent, Coll. Dames, 61.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.