Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. acolorar
veure  2. acolorar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ACOLORAR v. tr.
|| 1. Donar color; cast. colorar. Pintar e acolorar ses faysons e ornar sos vestiments son senyals qui signifiquen luxuria, Llull Doctr. puer., c. 61. a) refl. Pendre color; cast. colorarse. Per aço se acolora laygua en la color del aer, Llull Felix, pt. iv, c. 8. Per dues guises se acolora la urina, o per permixtio de alguna humor, Albert G., Ques. 38 v. Nostra parla suau, que s'acolora | als mil reflects de nostres valls semblants, Maragall Enllà 22.
|| 2. met. Dissimular, representar artificiosament alguna cosa en una manera diferent d'així com és; cast. colorear. Dient aquell Rey de Castella que lo dit Rey Boannen pot aço fer sens trencament de la pau e seguretat que ha ab lo Senyor Rey, e aço palie e acolore per dues rahons, doc. a. 1358 (Capmany Mem. iv, 125). Comensà a passejar, acolorant ab variables rahons les sues passades, Decam., jorn. 8.a, nov. 7a.
|| 3. met. Adornar, fer lluir; cast. abrillantar. Hanch no fo null hom en la cort del duch qui pus asaltament se vestis com ell e sa companya, ne null anàs arreat com ell feya; axí que tota aquella cort acolorava, Muntaner Cròn. 244.—V. colorar.
    Var. form.:
colorar; acolorir, colorir.
    Etim.:
del llatí cŏlōrāre, mat. sign. || || 1 i 2, prefixat amb ad-.

2. ACOLORAR v. tr. ant.
Respectar. Encara mariner es tengut de acolorar son senyor de nau, Consolat, cap. 165.
    Var.:
colorar.
    Etim.:
del llatí cŏlĕre (‘respectar’) + -āre. L'ètim que dóna l'editor del Consolat, p. 268 (del gr. χολέρα «bilis»), no és admissible.