DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACOMBOIAR
I. v. tr.
|| 1. Ordenar combois; cast. convoyar (Aladern Dicc.).
|| 2. Dirigir una eixida, empresa o viatge (ibid.).
|| 3. Unir persones o animals perquè estiguin o vagen plegats (ibid.).
|| 4. Conduir, arreglar una cosa (St. Vicent dels Horts).
|| 5. Portar el pòndol d'una casa, ordenar i proveir les necessitats d'una família, corporació o ciutat (Aladern Dicc.).
|| 6. Acompanyar, anar amb un altre.
|| 7. Obsequiar, tractar bé; cast. agasajar. «Si ve un foraster, enseguida l'acomboien i l'aconviden» (Morella, Xiva). «A este xiquet, sos pares l'acomboien a muntó» (Forcall).
II. v. refl.
|| 1. Arreglar-se, ordenar-se, proveir-se del necessari (Aladern Dicc.).
|| 2. Ajuntar-se, unir-se, aplegar-se amb un o més subjectes; cast. juntarse. Al enviudar-se de la primera, s'havia acomboyat ab una valenciana, Pons Auca 23. No la rebutjarien els de ca'l fideuher si s'acomboyés ab la colla, anant-hi mes endressada, Fons Auca 9.
    Fon.: əkumbuјá (Barcelona); akomboјá (Maestrat).
    Etim.: pres modernament del fr. convoyer, ‘acompanyar’.