Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acomodar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACOMODAR v. tr.: cast. acomodar.
I. || 1. Disposar una cosa o persona de manera que vingui bé a una altra, que s'hi adapti o li convingui. Acomodarse a la capacitat dels minyons, Lacavalleria Gazoph. Tota sola en aquell ample llit, ni sabia acomodar-hi la jeia, Pons Com an. 13. Creym necessari acomodà es distints gèneros d'ornamentació clàssica an es mobles, Ignor. 74. a) espec. Disposar algú de manera que s'entengui amb un altre; fer avenir, apacivar, compondre una dissensió. Y dit Graciés li deya que's dexàs de axó, procurant acomodarlo dientli... que no tinguessen rinyas, doc. a. 1667 (Segura HSC 277).—b) refl. Consentir o accedir a qualque cosa, resignar s'hi. Que se servesque acomodarse a fer dita professó a la hora acostumada, doc. a. 1624 (Segura HSC 216). Ella... acomodantse a sa sort y a la sort d'En Lluis, Pons Auca 180.—c) intr. Convenir, venir bé, de gust; agradar. A mi no m'acomoda un ganivet de dos talls, Bertran Cans. foll. 97. Allavors en Quimet s'acosta a la parada, concerta l'adorno, li acomoda'l preu, paga, Vilanova Obres, iv, 237.
|| 2. Posar qualque cosa d'una manera apta per usar-la còmodament. Satisfeta la Pepa, li acomodava la llum entreobrint els porticons, Pons Auca 181. Endreçant-l'hi, acomodant-l'hi tot, propet, que ho tingués a la mà, Pons Com an. 19.
|| 3. refl. Posar-se bé, aixi com pertoca o convé esser. «El temps s'ha acomodat» = ‘s'ha abonançat’ (Bal.). «Es meu nebot s'acomoda de cada dia»=‘es fa més bon al·lot o més assenyat’ (Mall.).
|| 4. a) Acomodar la pasta: remenar bé la pasta de farina a fi que quedi ben repastada (Mall.).—b) Acomodar-ho: disculpar o abonar amb paraules enganyoses alguna cosa malfeta o maldita; cast. disculpar, sobredorar (Un Mall. Dicc.).
|| 5. Posar en situació còmoda. Jo vaig acomodarme dins es meu cuarto, Roq. 44.
II. || 1. Proveir algú d'alguna cosa que li convé tenir. Lo mestre de scriure castellà se volia embarcar per no haverli la Universitat volgut acomodar de una casa y banchs y taules per a poder ensenyar, doc. segle XVI (Hist. Sóller, i, 714). Acomodar-se del bé ageno: usurpar, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. a) Posar en bona situació econòmica, en un treball lucratiu o en qualque manera de viure independent.—b) Casar. «Ja tinc la filla acomodada» (Montblanc, Igualada). Eixe es un desgraciat, y si s'acomòda y té familia, farà també a tots mes infeliços, Martí G., Tip. mod. ii, 305.
|| 3. Posar alguna cosa a interés; cast. prestar, colocar (Un Mall. Dicc.).
    Fon.:
əkumuðá (pir-or., or., men., eiv.); akomoðá (occ., Maestrat); akomoðáɾ (Val., Cast., Al.); əkomoðá (Mall.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
del llatí accommŏdāre, ‘adaptar, ajustar’.