DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ACOMPANYADOR, -ORA m. i f.
Qui acompanya; cast. acompañante. Lo pendo... lo aportava lo Conseller en Cap ab dos Consellers acompanyadors, doc. a. 1688 (Alsius Hist. Banyoles). Ja s'en pujan mitx torbades amb sos acompanyadós, Ignor. 34.
    Fon.: əkumpəɲəðó (Barc., Men.); əkompəɲədó (Mall.).

2. ACOMPANYADOR, -ORA adj.
Que pot o mereix que l'acompanyin. «Un homo així, no és acompanyador» (Mall.).