DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATACOMPANYANT m. i f. (part. pres. de acompanyar):
|| 1. Qui acompanya; cast. acompañante. Elegesquen quatre dels prohomens... en acompanyants ajudadors e conselladors dels dits quatre majorals, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 33). Regonesca es Vicari, s'escolà y demés acompanyants que duguen cota, Roq. 30. Un xich esgarriats els acompanyants pel trencament del curs, Pons Com an. 202.—La forma femenina vulgar és acompanyanta. Al ballador y ad ella, | l'ayrosa acompanyanta, | invisible cadena | els ajunta y separa, Llorente Versos, ii, 110. Les acompanyantes hi van abans que les demés dones, Serra Cal. folkl. 93.
|| 2. Cronòmetre de gran precisió que porten les embarcacions, per fer els càlculs astronòmics (Barcelona). Amades Roig Voc. Nav.