DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACOMPANYAR v. tr.: cast. acompañar.
I. || 1. Anar en la companyia d'algú. Felix pres comiat del pastor lo qual acompanyà a Felix longament per una gran forest, Llull Felix, pt. iv, cap. 1. E En Ramon Cornell acompanyàla fins en Castella, Pere IV, Cròn. 70. a) Menar, conduir algú a un lloc o a una altra persona. Lo Batle Real de dita vila sia tingut acompanyar y lliurar aquells al patró del vaxell, doc. a. 1576 (Hist. Sóller, i, 947). Vina, li diu; al primer raig de l'alba | te vull acompanyar a la que't salva, | per qui la primavera refloreix, Atlàntida, Introd. Bono, ja la m'acompanyareu y la veuré, Roq. 23.—b) espec. Anar amb una al·lota per festejar-la (Mall.). He vist es mariné que n'acompanya un'altra, Ignor. 2.
|| 2. Fer el seguici a una cerimònia (com un casament, un bateig, un enterrament, una processó, etc.); anar darrera qualcú. Acompanyen la Mare de Deu tres al·lotes, Alcover Cont. 90. Sa pobra atlota acompañá es baul a n'es cementeri, Roq. 15. Los nens i nenes de Guissona van a la iglesia acompanyats de la música, Serra Calend. Folkl. 172.
|| 3. met. Acompanyar amb la vista: mirar algú mentre s'allunya. Ens acompanyava am les seves mirades, Massó Croquis 58.
II. || 1. Estar amb algú, fer-li companyia. Que vetlen de nit e acompanyen de dia als confrares malalts, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Foren aqui iuntes cinch donzelles, per nostre Senyor trameses acompanyar e servir la Senyora, Villena Vita Chr., cap. 3. Treballaria a la sala, pera acompanyar an'en Lluis, Pons Auca 216.
|| 2. a) Unir una o algunes persones. E si abduy [los cònsols] son recusats han a si acompanyar dos bons homens de la dita art... e ab aquests ensemps fan lurs anantaments, Consolat, cap. 39. Me aueu posada en gran plaher, hi m'haueu acompanyada ab lo més noble Caualler del mon, Pierres Prov. 22.—b) refl. Unir-se amb algú, estar habitualment amb ell. No t'acompanys ab mals, Jahuda, cap. 67. Ab lo fangós porch t'acompanyes, Spill 12378. E ab aquests vull se acompanye aquella valent e animosa dona, Villena Vita Chr.
|| 3. Secundar, fer lo que fa un altre o ajudar-li a fer-ho. E los altres que per servey e manament del dit senyor nos han acompanyat en exequir la voluntat del dit senyor, doc. a. 1451 (Hist. Sóller, i, 458).a) Participar en els sentiments d'un altre. L'acompañam amb el sentiment, Ignor. 34.
|| 4. Existir en un subjecte, esser-li inherent. Los enemichs del teu humit radical los quals acompanyen les fembres del bany al llit teu, son... molts perfums y aygues, Metge Somni iii. O gran infortuni que'ls molt prosperats en la mes alta fortuna acompanya, Tirant, c. 17. Tant com la vida me acompanyará te amaré, Tirant, c. 308. No va tot sol; de recorts | tot un axam l'acompanya, Picó Engl. 55.
III. || 1. Agregar, ajuntar una cosa a una altra. De molts sospirs acompanyant | tot lo que deya, Somni J. Joan 1348. Acompanyant las ditas ab espetechs de llengua, Pons Auca 134. La corresponent gallina, que s'acompanya amb la vianda de col, Serra Calend. Folkl. 151. Acompanyantla de una traducció francesa molt ben feta, Pelay Briz Cans. iii, 46.
|| 2. mús. Executar la part secundària, sostenidora harmònica d una melodia o ritme. Sonores orgades qu'acompañan els incomparables Tedeums, Roq. 8. Un aplech de joves, acompanyantshi ab guitarras, cantavan «Las ninas del Ter», Pons Auca 100.
IV. || 1. Correspondre una cosa a una altra, acomodar-s'hi, dir-hi bé. Sa cara fosca acompanyava la resta de sa figura, Roq. 4. Si ses obres acompanyessen es vestit, seria un plé, Ignor. 10.
|| 2. Afavorir o fer més fàcil una cosa. Lo caualler a peu... es molt menys en lo treball a peu que los pagesos... car lo criament ni la naturalesa del caualler no lo y acompanya, Dieç Menesc. ii, 2.
|| 3. No acompanyar: no esser agradable, no fer gana, no inspirar tranquil·litat. «No acompanya gaire anar per aquest camí tan fosc» (Mall.).
    Fon.: əkumpəɲá (pir-or., or., men.); akompaɲá (occ., Maestrat); akompaɲáɾ (val.); əkompəɲá (Mall.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt company.