DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACONTENTAR o CONTENTAR v. tr.
|| 1. Fer content, satisfer; cast. contentar. E posàs en son cor que contentàs a Aloma en fer penitencia en casa, Llull Blanq. 4. Aquestes delectacions no poden contentar nostre appetit, Egidi Romà. ll. 1, pt. 1.a, cap. 6 Ninguna persona pot acontentarlo, Lacavalleria Gazoph. Vet aqui ab què fan lo negoci y acontenten los parroquians, Vilanova Obres, iv, 226.
|| 2. refl. Satisfer-se, sentir complit a bastament el propi gust; cast. contentarse. E be voleu esser fart de honor, Tlrant lo Blanch, que no us contentau de hauerlos morts, que encara voleu hauer mes d'ells, Tirant, c. 70. Y cercareu un lloch comodo y particular per ellas y donant-los-ne se acontentaran de restarhi. Agustí Secr. 187. Jo me contentaria de no veure altra cosa an aquest mon, Alcover Cont. 15. Els botiguers... s'acontenten adreçant los un cop de cap cerimoniós, Llor Laura 62
|| 3. tr. Complir, satisfer un deute. Sots stada raquesta deguessets pagar e pagant contentar certs drets pertanyents a nos, doc. a. 1446 (arx. parr. Sta. Col. de Q.).
    Refr.—a) «De poc s'acontenta el nat, que a poc està acostumat» (Manresa).
    Fon.: əkuntəntá, kuntəntá (pir-or., or., men.); akontentá, kontentá (occ., Maestrat); akontentáɾ, kontentáɾ (Val.); əkontəntá, kontəntá (mall.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt content.