Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. acorador
veure  2. acorador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ACORADOR, -ORA
I. adj.
|| 1. Agut, punxegut, que acora. Ne feu ell per son arc satgeta acoradora, Riber Sol ixent 88.
|| 2. Dolorós, que causa intensa aflicció i opressió del cor. Ploren també de pena acoradora, Seidia 186.
II. m.
|| 1. a) imatge  Ganiveta llarga i afuada de fulla, que serveix per matar porcs (Mall.). Amb so clavar s'acorador an es cor des porc, sa sanc s'escampa per tot allò [coll, galamó i cap] i torna aquella carn vermeyenca i negrenca, Alcover Cont 477.—b) Ganivet gros que usen els caçadors de caça major per acabar de matar les bèsties ja ferides; cast. cuchillo de monte (Un Mall. Dicc.).—c) Arma a manera de llança o venable que s'usava més comunament per a la caça major; cast. jabalina.
|| 2. Baldufa més rodona i molt més grossa que les ordinàries, amb un clau molt punxegut, que serveix per acorar altres baldufes (Artà); cast. trompón.
    Fon.:
əkuɾəðó (or.); akoɾaðó (occ., Maestrat); əkoɾəðó (Mall.).
    Etim.:
format damunt acorar, amb el sufix -atōre.

2. ACORADOR, -ORA
I. adj. Allò que pot esser acorat. «Aquest ganivet no és acorador, està massa rovellat» (Mallorca).
II. m.
|| 1. La part del coll per on fiquen la ganiveta al porc o altre animal (Un Mall. Dicc.); cast. degollador.
|| 2. Escorxador, lloc on maten els animals per al consum públic? «A la parròquia de Sta. Eulària (Palma, 1619) hi havia la font de l'acorador (matadero?)» (Aguiló Dicc.).
    Etim.:
format damunt acorar, amb el sufix -atōrium.