DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACORAR v. tr.
I. || 1. Ficar una cosa fins al cor (d'un home o d'un animal). «Ell li va acorar un ganivet» (Mall.). Veiam si tendreu bon pic amb so acorar-le hi [la ganiveta al porc], Alcover Cont. 408.
|| 2. Ficar una cosa molt endins d'un cos (encara que no arribi al cor). Setanta dues espines | vos anaren acorant | y totes brollaven sang, Alcover Cont. 126.
|| 3. a) Donar el cop mortal (Tortosa, Alcoi); cast. rematar.—b) Matar. Negligentment | altres devoren | e los acoren | per malandressa [als infants] | lur sanch se vessa | pel meliquet, Spill 9022. Y sé fer de aquella salsa | que'ls braus acora, Coll. Dames 255.—c) A València significa especialment ‘matar amb un cop’. Si't peguen una nyespla y en ella t'acoren, veges què fas después, Martí G., Tip. mod. ii, 134. El pare no isqué d'aquella tràgica nit, acorat per un atac, Valor Aleix 55.
|| 4. Esvair, aniquilar, fer desaparèixer del tot. «S'han d'acorar les rates» (Morella). «Acora les figues d'eixa cistella» [=acaba-te-les de menjar] (Castelló, València).
II. || 1. a) Abrusar la llenya encesa, fer-la caliu fins al més endins, fins al cor (Mall., Castelló).—b) Ventar al foc de carbó fins a fer-lo tornar ben encès o quasi tot cendra; cast. encandecer, apurar (Un Mall., Dicc.).—c) refl. Abrusar-se fins al més íntim la llenya, el carbó, etc. (Mall.). Coure's lentament però intimament. «Lo botifarrot lo duen a coure al forn dins una cassola amb oli i un paper damunt perquè s'acore més» (Castelló).
|| 2. Acorar una baldufa: pegar-li fort i de punta amb una altra baldufa, procurant ficar el clau fins al cor d'aquella i esmitjar-la (Mall.). Es un càstig que, en el joc de baldufa, s'imposa a la baldufa que perd en una prova determinada.
|| 3. Repassar el cànem, ja pentinat, amb una pinta de pues molt primes i fines (Badalona); Aguiló Dicc.
III. met.
|| 1. Afligir molt fondament. Isquem a Deu pacificatz | qui del desig de si veure'ns acora, Febrer Purg. v, 57. Y ab pietat gran que'ls fels cors acora, Passi cobles 42. Altre temor m'acora que jo no't goso dir, Atlàntida vi. Horrible peste la ciutat acora, Guiraud Poes. 15.
|| 2. refl. Fastidiar-se-del tracte molestós de qualcú (Un Mall. Dicc.); cast. encocorarse.
    Fon.: akoɾá (Maestrat); akoɾáɾ (Cast., Val.); əkoɾá (Mall.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt cor.