DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACORAT, -ADA
I. part. pass. de acorar, i adj.:
|| 1. a) Ficat fins al cor o fins a l'íntim d'un cos. A ses espines que veren acorades dins es cap del Bon Jesús, Alcover Cont. 149.—b) (Afecte) molt íntim. Un altre sentiment, un'altra acorada afecció, Obrador Arq. lit. 16.—c) Mort, acabat, esvaït. «Esta faena està acorada» (Castelló).
|| 2. a) Ben penetrat de foc, reduït tot a caliu. «Aquest tió ja està ben acorat» (Mall.).—b) Saor acorada: saor d'aigua abundosa, que penetra i abeura la terra fins ben endins. Y un ruxat d'aygo á talabaxons fins que tenguessem una sahó ben acorada, Ignor. 15.
|| 3. Afligit fondament, ferit dins l'ànima. «Eixe home està acorat» [està perdut de disgusts] (Castelló). La senyora se esmortí, acorada per viua dolor, Villena Vita Chr., c. 209. Sentintse acorat pel poch mirament ab que ella li parlava, Vict. Cat., Cayres 13.
II. adj.
|| 1. Que té forma de cor; cast. acorazonado. «Fulla acorada».
|| 2. Coratjut, valent, que no té por. Perque tu qu'éts tan acorat, tu que matares s'altre, mates aquest, Alcover Rond. i, 56.
    Fon.: əkuɾát (or.); akoɾát (occ., val.); əkoɾát (mall.).