DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACORRALAR v. tr.
|| 1. Fer entrar dins el corral; cast. encorralar.
|| 2. Fer entrar persones o animals dins un espai petit, tancant-los les sortides i impedint-los així la fuita; cast. acorralar. A empentas y cops de puny l'acorrala derrera'l llit, Oller Fig. pais. 21. Un carro contra direcció las acorralà a la reixa del sabater, Pons Auca 218.
|| 3. met. a) Confondre algú amb arguments, fent-lo callar i impossibilitant-lo de defendre's. Replica la Muntanyola, tant pel desig d'acorralar-la com per l'angúnia que si la Laura es nega a rebre en Pere ella tampoc no podrà veure'l més, Llor Laura 188. a) Constrènyer, posar algú en la necessitat de fer una cosa, impedir-li de fugir-ne.
    Fon.: əkurəlá (or., men.); akoralá (occ.); akoraláɾ (val.); əkorəlá (mall.).
    Var. form. i Sinòn.: encorralar.
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt corral.